El meu part i el seu naixement

 Hola De Mammalies!!

Sóc la Iris. Son les 4:24h de la matinada. Ara just fa un any que vaig anar cap a l’hospital amb unes contraccions ja fortes. Es increïble. Ja fa un any.

Per celebrar aquell moment em ve de gust compartir el meu part i el naixement de l’Aran amb vosaltres. Com que vaig fer un diari de l’embaràs i el part, us poso l’extracte que segur que és més exacte del que escriuria al cap d’un any…  

(29/10/2016)… 

El dia 23 vaig seguir tenint algunes contraccions. Vam anar a dinar al Mercantic amb els pares i el germà del Manel. Vaig tenir alguna contracció durant el dinar  

(07/11/2016)

Aquests dies és difícil trobar el moment per escriure. Jo i el Manel hem gravat una explicació del part per si tardava molt en poder-la escriure 😉  

Diumenge al migdia li vaig dir al Manel que estava tenint alguna contracció. A la tarda vam estar mirant la sèrie de Suits i es van fer les 19.30h. A l’hora de sopar ja les tenia cada 10 minuts més o menys. Duraven un minut. A partir de les 22h ja no podia estar estirada i havia d’estar de peu per passar la contracció. El Manel va mirar per internet que les contraccions de Braxton Hicks normalment només en tenies unes 10 per dia i jo ja portava 44… llavors ens vam adonar que era quasi segur que estigués de part. El dia ja havia arribat!  

Tenia ganes d’anar al wc però no podia anar de ventre. A les 2 ja tenia una contracció cada 4 min. Al cap de dues hores vam decidir que era el moment d’anar a l’hospital de Sant Joan de Déu. Vam agafar les coses (que ja tenia molt preparades) i vam anar bastant ràpid fins l’hospital (no hi havia cotxes a aquella hora).

A l’hospital

Per arribar al mostrador vaig haver de parar un moment perquè tenia una contracció. La dona quan vam arribar va dir: – part natural oi? I nosaltres si!. I ella: – és que normalment les noies que voleu part natural veniu quan toca (ja avançades). Van obrir una porta corredora molt gran. Allà una infermera em va fer la revisió per decidir si m’ingressaven o no i per veure com anava tot. Va fer un tacte i va dir que estava dilatada entre 4 i 5 centímetres per tant quedava ingressada. Em van fer estirar a una llitera (cosa que no em venia gens de gust) per controlar les contraccions i el batec del cor de l’Aran. En un moment el batec va baixar de 140 a 120 i el Manel es va espantar però només era que s’havia mogut la corretja. Estava molt incòmode i les contraccions eren pitjors estirada.

-Treu-te la roba i posa’t una bata, treu-te les arracades també

-No porto arracades (si que en portava, el que passa que el meu cervell havia entrat en fase part)

Cap a l’habitació

Vam estar 20 min esperant al zelador (camillero). Teníem ganes de començar el procés i aquest 20 minuts eren com una pèrdua de temps. El camillero anava tot tatuat i era molt simpàtic. L’ infermera em va preguntar si volia anar a la sala de parts o a l’habitació. Si volia epidural havia d’anar segur a la sala de parts però com jo no en volia doncs vam anar a l’habitació. Vam pujar a dalt caminant i el Manel va anar a buscar la maleta i es va perdre pel camí. Quan va tornar a dalt jo estava recolzada a la llitera de la habitació dreta. No acabava d’estar bé a l’habitació.

A la sala de parts

Un altre camiller ens va conduir a la sala de parts. Anàvem parant quan jo tenia contracció. Una dona molt corpulenta i amable ens va rebre i em va convidar a provar la banyera. Jo no estava segura però ella va dir que l’omplíem i que si no m’anava bé no passava res. Ens va portar 3 sucs de poma petits. Vaig anar al wc i després vaig entrar a la banyera. Em vaig assentar a la banyera i l’aigua tèbia em cobria fins al melic. Van fer el canvi de torn a les 6.30 més o menys…  Van venir l’Anna i la seva ajudant. El pla de part no apareixia. Igualment el Manel anava dient el que havíem escrit. Les llevadores m’anaven dient que respires… En un moment vaig fer una cara de boja “com anada” que el Manel em va recordar després.  

Banyera si, banyera no

En un moment em van dir que si volia sortir (cap a les 8 o 9), vaig anar a fer pipi i em van proposar de no tornar a entrar a la banyera. Creien que ja estava en la fase expulsiva. Li van dir al Manel que no anés a buscar galetes perquè ja estava a punt. Però després d’una estona em van mirar i només estava de 8 cm. Jo ja tenia ganes d’empènyer. Vam tornar a omplir la banyera. Vaig trencar aigües. Vaig tornar a entrar però aquesta vegada em vaig posar de 4 grapes. Estava molt cansada i deia que no podia més. El Manel em deia que no empenyés que només respires i deixes anar l’aire. Vaig començar a fer uns gemecs.  El Manel m’anava donant suc encara que jo no volia.  

Ja estava a l’expulsiu així que em van dir que sortís. Tenia tot el cabell suat. En aquell moment (10.30h) ja es podia veure el cap quan jo empenyia. Em van dir que si volia notar el cap. La primera vegada no el vaig notar. Em van dir que em poses de peu i em recolzes al Manel uns 15 minuts i jo deixava anar tot el pes. Després vaig tornar a la llitera a posar-me de genolls. El Manel ja no va mirar més com sortia el cap. Jo tenia una actitud pròpia de qui sap que ja arriba el final. Tenia ganes de tenir contraccions per tal que sortís el cap. Jo anava esperant a sentir l’aro de foc. Quan van arribar vaig intentar no empènyer molt, tal i com m’havien dit, però era molt difícil. Quan va sortir el cos vaig sentir un alleujament brutal.  

Amb l’Aran entre els braços

Me’l van passar per sota les cames i em van dir que el podia agafar jo. El vaig agafar però em costava perquè estava molt relliscós. Li vaig dir a la llevadora de practiques que m’ajudes. Em van dir que no estirés molt perquè encara estava el cordo umbilical dins meu. Em vaig girar, li van posar un gorrito (sense separar-lo en cap moment de mi). Se m’havia caigut la via que m’havien posat a l’arribada a l’hospital i me n’havien de posar una altra per posar la oxitocina per expulsar la placenta. En aquells moment vaig tenir la sensació de tenir contraccions encara i em van dir que empenyés i jo vaig empènyer i vaig donar a llum la placenta!! Així que no em van haver de posar la oxitocina. Li vam dir que ens l’ensenyés i li vam fer una foto. Ens va explicar que era el segon òrgan més complex del cos després del cervell. Em van posar anestesia local per posar-me els punts del petit esquinçament al perineu. Jo ja podia parlar i recordo parlar amb elles. Després ens van deixar una estona sols. Quan van tornar va entrar la infermera i el camiller i em van passar d’una llitera a l’altre sense vestir-me ni res. Les llevadores em van fer dos petons i em van donar les gràcies pel part perquè havia estat molt bonic. Jo també els vaig donar les gràcies. El camiller em va dir que si em tractaven tan bé potser hi tornava l’any que ve!  

A l’habitació

A l’habitació si que el van agafar en algun moment. Intentava donar-li el pit però no tenia molt èxit. Aquella tarda van venir alguns familiars a veure’ns. Aquella nit em va sortir coàgul molt gran que em vaig espantar una mica. Tinc una mica de confusió dels moment de l’habitació i de l’inici de la lactància. Per la nit tampoc vaig dormir així que no dormia des del matí de dissabte quan em vaig llevar i ja estàvem a dimarts. La nit de dimarts el Manel va dormir i jo vaig intentar dormir una mica també però la lactància era molt difícil…

I aquí ens quedem avui…

la lactància es mereix un (o més) post a part

Abans del part ja havia llegit molt del tema de la maternitat en general i el part/naixement en particular però ara que vaig avançant en la meva formació veig que hi ha coses que, possiblement, van fer el part més llarg.

Quan tingui una altra estona (segurament alguna nit mentre la família dorm) us explicaré algunes coses que he aprés amb Michel Odent sobre la inhibició del neocòrtex durant el part.

Moltes gràcies per llegir-me i, si us ve de gust, podeu compartir els vostres parts també.

 

Deja un comentario